EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 2 de juliol de 2014

AMOR PRIMIGENI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l'ona manqui 
que m'assaoni llengua, nas i orelles!
               Maria Mercè MARÇAL

Menuda i nua, en la mar  
refulgent com un Sorolla.  
Gaudint del llevant,  
del batec de la vida. 

Vorege amb les ones 
Joguinejant perquè no arriben  
a mullar-me els peus. 
I fluctue una i una altra vegada, 
com un petit desafiament. 

Ara hi arribes tu. 
Ocupes fins i tot 
aquest màgic racó 
de la meua existència. 

Ambdós juguem, 
trepitjant la sorra rellent, 
rabejant els peus 
i ja amant-nos, 
amb una puresa 
a la qual mai retornarem.

Laura García i Andreu
Màtria
Ed. Germania, 2013


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

I és que el primer amor, mai s'oblida...Sol ser el més innocent.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

...I el més sincer, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada