EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 29 de juny del 2014

LA POR

(Imatge no identificada presa del a xarxa)
A la cambra, l'insomni
em fa lloc en el seu llit.
El vent fa que gemeguin
els arbres del jardí.

Les ambulàncies ploren
en el confí del món,
amb el contrapunt tètric
de l'udolar del gos.

Ja fa molta estona
que els meus amors no hi són,
però els ull són navalles
que esquincen la foscor.

No estic sol,
arrapada a les cames,
m'acompanya la por.

Joan Adell Álvarez
Tres estrelles Michelin
Onada edicions, 2011
Més sobre l'autor, ací.

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La por, una mala companya i si és de nit i no ens deixa dormir...Diuen que tenim por a allò que no coneixem...
Bona vesprada, Jesús.

Albanta ha dit...

És la soletat la que més por em fa...

Joan Guasch ha dit...

Tanquem els ulls. La por arriba. La por és un miratge de la ment. La ment fa fora la por. La por es dissol i desapareix. Quedem nosaltres.

Calpurni ha dit...

És ben perillosa la por.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada