(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Han venido a la casa libélulas y trasgos,
mariposas
nocturnas a sapos adheridas,
tigrecitos con hambre de inocente gacela,
capitanes piratas irascibles y fieros,
feas brujas que ocultan a tímida muchacha
y al revés, damiselas que el súcubo
sostiene.
Me dan besos, me atacan, pellizcan mis
flaquezas,
me recuerdan perdida, casi ciega y silente
en las inmensidades de donde me sustraen,
pero nunca me escuchan si les hablo del
agua,
ni entienden, si traduzco el viento a sus
oídos.
Del hielo sacan trozos de mi antiguo
cadáver
y me muestran los ojos, los dientes que
tenía,
sin dejar de mentirme inefables recuerdos
que, aseguran, desnacen a posible presente:
Amores ya perdidos, ausentes y olvidados,
que buscan encarnarse en ahoras, en lunas,
en música, en jardines, en caricias
prescritas,
en góndolas que pasan bajo el arco de
triunfo...
(Mis trágicos lisiados, mis mendigos, mis
locos,
mis gatos, sor Cecilia, mis payasos, mis
muertos,
se ríen al mirarnos.)
(Poema inclós al CD Diàfora produït pel grup poètic "Argila de l'Aire")
Més sobre l'autora, ací.
Ací es pot gaudir del poema recitat magistralment per M. Carmen Sáez, poeta i membre del grup Argila de l'Aire.
Ací es pot gaudir del poema recitat magistralment per M. Carmen Sáez, poeta i membre del grup Argila de l'Aire.
Poema enviat al poeta Joan Navarro per al seu Llibre del Tigre.
2 han deixat la seua empremta:
Tens raó, un poema molt ben recitat...M'agrada el començament, sembla de llegenda dels boscos del Cantàbric...
La resta el trobo com molt pessimista i força tràgic, és difícil comentar un poema de la Maria Beneyto!
Bon diumenge.
Tens raó, M. Roser, la veu de M. Carmen Sáez és preciosa. El poema té això que dius tu: una mena d'infantil al començament però molt dur al final. Maria Beneyto escrivia així de bé.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada