Ha començat a viure eternament Montserrat Abelló.
Obro
els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d’un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tant a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.
aquell mateix retall de cel
avui d’un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tant a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.
Memòria de tu i de mi
2 han deixat la seua empremta:
Igual està en aquest retall de cel blau que ella veia. Vaig tenir la sort de conèixer la Montserrat personalment, tot un honor. Descansi en pau.
Bona vesprada, Jesús
De segur que Montserrat és al cel blau i continua escrivint poesia per a nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada