(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La vida ens ha corprés
Per la nostra mateixa vehemència
I la bonior d'obrir els vidres
Deixant passar la brisa
Segurament encara resta
El darrer estímul del tret
Inexhaurible
O el trànsit del foc
A son refugi plaent
Segurament encara resten
A la perpètua inquietud
Dels pensaments
Els vells enyors
I la distància...
El vells enyors
I la distància...
I la distància...
Anfracte. Ritual de llavis
Amós Belinchón, editor, 1995
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Sempre cal obrir les finestres, perquè entri una alenada d'aire fresc...Mirarem a la llunyania i pensarem en els vells enyors!
Bon vespre, Jesús.
A voltes la llunyania està mes a prop del que pensem, només cal alçar la mà.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada