EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 28 d’abril del 2015

PENSAMENTS PINTATS (XXXII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Imaginar tot allò que serem és com veure el paisatge des d’un tren que passa per un túnel. Ignorar-ho és com romandre impertèrrit en les vies per les que passarà el tren.

Publicat per Calpurni a les 17:23
Etiquetes de comentaris: , , ,

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo diria que més aviat és imaginar el paisatge quan el tren ha sortit del túnel...Un esclat de vida!
Bon vespre, Jesús.

28 d’abril del 2015, a les 21:10
Helena Bonals ha dit...

Ignorar-ho és com quedar-se amb el pedestal sense l'estàtua.
M'agrada molt.

29 d’abril del 2015, a les 11:19
Calpurni ha dit...

Millor eixir del túnel, M. Roser.
La veritat, Helena, que un pedestal sense estàtua és ben trist.
Gràcies pels comentaris,
Salut i poesia!

1 de maig del 2015, a les 13:28

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)