 |
| (Imatge presa d'ací) |
Lasso!, che
mal accorto fui de prima
nel giorno
ch'a ferir mi venne Amore.
FRANCESCO PETRARCA
Encara et venç el desig
i és l'oblit inhabitable.
Ací, octubre de l'any mil nou-cents
vuitanta-tres, a la meua contrada
on moren els ànecs al crepuscle
i és dolça la fosca de l'hivern
em fereix el plovisqueig
i l'asclat mirall dels ulls
tant, amic, com a tu.
Veig, també, pels llamps que les vidrieres
esberlen, el seu vestit de nacre i perles,
l'altar de marbre, el rosetó de l'església
de Santa Clara, que per tu he sabut bella.
Abril d'encens. De pells
que fugen de la llum.
Com bandejar, doncs, de la memòria
l'estany pur dels seus llavis,
el primer vi que vas beure,
la vida quan venç la mort.
Ai, amic, mai no hauríem
d'haver-la conegut!
Ramon Guillem
L’hivern remot
Edicions Brosquil, 2001
Més sobre l'autor, ací
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
El dia que no ens deixem vèncer pel desig començarem a morir.
Totalment d'acord amb tu, Olga. El desig mou el món .
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
L'octubre és tan bonic per sentir enyorança, i sempre hi haurà algú a qui podem fer feliç i que ens faci feliços...
Petonets d'ordinador recuperat!
Era l'ordinador, M. Roser! He trobat a faltat els teus comentaris. Estava preocupat.
Gràcies per tornar.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada