 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
hi ha una llum.
El crit, el vers, la ferida.
La nafra. L'estigma.
La nafra del vers.
El rictus de l'estigma del vers.
Teixit pels dits
al bell mig d'una lluerna.
Se'ns queda nua la llum entre els dits
com una rebel·lió callada d'imatges
en els confins de la ferma realitat
que esdevé el poema.
Àngels Moreno
Clarobscur
Ed. Neopràtria, 2014
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
La llum que ho il·lumina tot, fins la de la petita lluerna que ens marca el camí en la nit fosca...
Bon vespre, Jesús.
I que siga la bona llum la que ens il·lumine.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada