EL MATÍ

(Imatge pròpia)

A Carme Linares i

   Rafel Torregrosa

        I a Ginesta

En començar a dir-me, 
a anomenar-me, 
a ser, a desxifrar riuades 
de mots buscant-se en ordre, 
he reparat, abstreta, 
en el color magnífic 
del matí. 

Estic encara nua i els reflexos 
del sol -sembla un ocell 
oníric- em transformen 
la carn en força mítica. 

Moment d'incertitud. 

Retrobe cega, però, la calentor 
benigna de la llum, que indiferent 
es tomba sobre el món.
Moment en què el miracle 
es dóna. 

Òbric els braços, els alce 
per retallar-me en arc 
o arbust i recollir-ne 
la pau, aquesta pau 
-que tant envege-
de la natura sòlida, perpètua.

Lola Andrés

Jocs de llum

Ed. Bromera, 2006

Més sobre l'autora, ací