(Imatge pròpia) |
per rastrejar el procés dels núvols:
pedaços de cel que marquen el camí dels vents,
petjades de boira que responen al joc de l'aigua.
Contemplo com circulen
i em sento illa,
perduts els ulls pels contrastos que l'espai evoca,
horitzons que projecten la distància i el temps.
El risc de l'aigua i del silenci
Ed. 3 i 4, 1990
2 han deixat la seua empremta:
Tanco els ulls i la remor d'aquest mar em gronxa...Sota un pedaç de cel!
Bon vespre, Jesús.
És agradable començar el dia amb la calma. El mar sempre tan suggeridor!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada