PARADÍS VELAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El frec de la teua pell 
va deixar atrapada 
la primavera 
entre llençols blaus 
i cobrellit blanc. 
A la boirosa cambra 
habita l'eternitat 
de les teues mans 
descendint als inferns 
prestats del desig. 
Les parets gastades,
trepitjades de silenci 
conserven entre escletxes 
el fragor desesperat 
desfullant ànsies infinites 
sobre els nostres cossos. 
Les cortines, cegades 
per un sol que no arriba, 
traspuen gemecs ofegats 
en les sorres d'un rellotge 
que mai va ser el nostre, 
perfumant els racons 
del paradís velat on, 
una trobada de mirades, 
ens fa sentir eterns.

Pura Peris

Alè de lluna

Ed. Neopàtria, 2015

Més sobre l'autora, ací