EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 5 d’octubre del 2015

[UN POEMARI ÉS COM...]

(Imatge pròpia)
Un poemari és com el taló d'una sabata. 
És com un xec en blanc, estés al portador. 
O com una vella persiana, persa, a pesar de tantes coses. 
És com un terrat. 
Com un solar abandonat pels gats, on queden els poetes.
És com una sardina que tan sols dóna la llanda. 
Una batalla a ultrança, contra tota una paret. 
La lletra de batalla d'un sintagma armat, un clar
       exemple de l'absència. 
El pagaré d'una cultura sense fons. 
Paranimf d'una nimfa d'un trist oasi passadís. 
Paradís perdut de seda: Aquest Calaix                                
                                                                dels Astres.

Lluís Roda
 en Camp de mines 
(Poesia catalana del País Valencià 1980-1990)
Edicions de la Guerra, 1991
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No sé si m'agrada massa aquesta descripció d'un poemari...Cadascú, ho veurà d'una manera diferent...
Jo diria que és com un capsa, on els tresors que s'hi guarden són els sentiments de la persona que ha escrit els poemes...
Bons vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Descripcions de poemes hi ha tants com poemes. Cadascú ho veu diferent, sí, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada