ELS POETES

(Composició pròpia a partir de la portada del llibre) 

Els poetes són els éssers més inútils 
que hi ha sobre la terra. 

No fan res de profit. 

No fan fàbriques. 
No fan guerres. 
No fan negocis. 

Per no fer no fan ni tan 
sols diners amb allò que fan. 

Que són ales. 
Que són febres. 
Que són somnis. 

Els poetes són els éssers 
més imprescindiblement inútils 
que hi ha sobre la terra.

Marc Granell

Tard o d'hora

Edicions de la guerra, 2006

Més sobre l'autor, ací

[ERA EL CAPVESPRE...]

(Imatge pròpia)

Era el capvespre

              i la seua llum difusa

la que em duia

la mirada dels somnis passats.

Era, de sobte, un torb

que aixecà els moments

que ara enyore tant

i sé que mai han existit;

m’arriben, ja de nit,

com un degoteig fondíssim

que em travessa la medul·la

i s’amaga en la trista

fosforescència dels ossos.

D’aquell capvespre recull

només la violència de la filosofia
que em diu que tu mai has existit.

Del meu llibre de poemes Inventari de fragilitats

Onada Edicions, 2016

[EN LA CASSETTE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

En la cassette

li he gravat l’alba

al pollastre

pollastre viu

cantant al cel

del desllunat

hui vint-i-cinc

d’abril de l’any

vuitanta-set

en la ciutat.

Joan Climent

Notícia de murmuris

Poesia 3i4, 1989

Més sobre l'autor, ací

[AGAFARES UNA BRANCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

Agafares una branca de vímet
mostrant-me-la. Trèvols i magranes. 
Escrivires Nisé sobre l'asfalt i la sorra 
humits, quan no hi hagué mar. 
Em batejares així perquè aqueix nom 
pertanyia a un ídol inífantil. 
Et diràs Nisé, fins que la sang 
ens faça amants en la certesa, 
em digueres, aquesta va ser la teua ofrena. 
El mar vingué i esborrà les grafies per sempre, 
deixava una possible flairança  
de pètals i brots de llimoner.

Josep-Ignasi Granero i Safont

El cos de la posta

Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací

ELS OBJECTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La certesa de tu no m'abandona,

viu en objectes compartits que havíem

estimat molt i que jo estimo encara,

foteses de no res que m'acompanyen

ara que tu te n'has anat per sempre.

Tot és or a la gerra dels silencis

i escreix de tu si tanco els ulls per veure't.

Distant com ets i ja irrecuperable,

no deixaràs d'acompanyar-me sempre

en allò que estimàvem com si fos

una part de nosaltres, tal vegada
la part més clara, íntima i senzilla.

Miquel Martí i Pol

Llibre d'absències, 1984 (dins de Poesia completa)

Edicions 62, 2010

Més sobre l'autor, ací

[TAMPOC LA MEMÒRIA ENS RECORDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tampoc la memòria ens recorda.
La desconeguda amfitriona de les nostres
celebracions els seus camins relaxa.
La malaltia cruel, antiga, que secciona
la paraula follia, és de la paüra el galopar
sense fi: unicorn atàvic,
tu, confons les petjades al corredor sense
retorn.

Claudio Rizzi

Popocattopetl

Editorial Anthropos, 1989

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

INSECTES

                   

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

     Selva del record 

JOSEFA CONTIJOCH, Les lentes il·lusions

La majoria dels insectes 
-m'explica l'entomòleg-
tenen vides difícils, 
no poden parar quiets, 
el seu termini és curt
i per poquet que badin 
una mà els extermina 
o els arrenca les ales 
o els deixa capgirats sobre la sorra. 
Són, doncs, com els records: 
neixen, van per la vida 
amb una selva closa a les espatlles: 
de vegades, enutgen 
perquè eixorden o piquen 
fins que els arriba el trànsit. 
Mentre els dura l'alè, però, brunzegen. 
La memòria, un eixam, 
un formiguer de cendres.

Daniel Nomen

Com un diamant trist

Edicions Brosquil, 2003

Més sobre l'autor, ací

NOU POEMA AMB DATA (LXXVI): 11 D'ABRIL

(Imatge de l'autora retocada per mi) 

Mentre òbric els ulls en la fosca

atura’m les mans darrere del cos,

però sobre el rostre i vora el pit, respira’m.

Toquem-nos sense a penes tocar-nos.

Abisma’m.

Francesca Cricelli

Repátria 

Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015

Més sobre l'autora ací i ací

[Traducció de Joan Navarro]

11 APRILE // Mentre spalanco gli occhi nel buio / arrestami le mani dietro al corpo, / ma sul viso e vicino al petto, respirami. / Tocchiamoci senza sfiorarci. / Inabissami. 

[DAVANT MEU,...]

(Imatge pròpia)

Davant meu, pàl·lid, un color, 
vanitat de nous dies sense 
fronteres, enfonsa un punyal 
al cor d'acer que acobla, viu, 
les simpaties dels contraris. 

Núvols, creieu en les històries 
que vaig narrar-vos a l'estiu, 
entre magranes de vocals 
amb llur alè ple de verins. 

Unim els llavis, és plaer 
d'un mar sublim; les llunes baixen 
per tal de moure la gran joia 
d'aquells moments fets d'aire sòlid.

Miquel de Renzi

Les sales d'espera

Edicions del Mall, 1981

Més sobre l'autor, ací

[L'AMOR DE TU...]

(Imatge pressa de la xarxa)  

L'amor de tu 
com una campana 
dolorosament badada, 
que és portada a fondre de nou. 
I és llavors quan aboquen 
el fos metall al motle nou, 
que en enretirar-lo, 
fastuós homicidi 
o miracle imprudent, 
reapareix, idèntic, 
el mateix clavill.

Alexandre Navarro

El tren i la torre

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací i ací

NIT/35/VEREDICTE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Hajau dolor de la dolor de mi.

                    (A. March)

No em dol ni la dolor ni em dol el no 

tenir dolor de mi, que em dol aquest 

treball de sobreviure'm. M'escomet 

el jo desconegut de qui tinc por. 

No em dol la mort ni em dol el no morir, 

que em dol aquest silenci que xerrica, 

que m'eixorda i s'enduu, de mica en mica, 

ben ordenadament, el que vull dir. 

No em dolc, serenament, i em dolc, també; 

milers de mots no poden dir com sé 

que sóc. Res més. Un vespre qualsevol 

em collireu de terra en un vers clar.  

Un vers desconegut. Si us cal plorar  

sabreu de tota la dolor que em dol.

Jacint Sala i Codony

Cants de cada vegada

El cingle, 1985

Més sobre l'autor, ací i ací

NOU POEMA AMB DATA (LXXV): PRIMER D'ABRIL

(Imatge no identificada sobre la Guerra Civil Espanyola presa de la xarxa)

El rector i el capità de la Guàrdia Civil

riuen els acudits de qui manà l'execució

del jove socialista,

els republicans que no anaven a missa ni a combregar.

Crua blancor sangonosa de la victòria

implacablement reencarnada en cada primer d'abril,

                                        en cada una de les nostres claudicacions.

Miquel López Crespí

El cant de la Sibil·la

Ed. Brosquil, 2006

Més sobre l'autor, ací