[ERA EL CAPVESPRE...]

(Imatge pròpia)

Era el capvespre

              i la seua llum difusa

la que em duia

la mirada dels somnis passats.

Era, de sobte, un torb

que aixecà els moments

que ara enyore tant

i sé que mai han existit;

m’arriben, ja de nit,

com un degoteig fondíssim

que em travessa la medul·la

i s’amaga en la trista

fosforescència dels ossos.

D’aquell capvespre recull

només la violència de la filosofia
que em diu que tu mai has existit.

Del meu llibre de poemes Inventari de fragilitats

Onada Edicions, 2016