EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 17 d’abril de 2016

[TAMPOC LA MEMÒRIA ENS RECORDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tampoc la memòria ens recorda.
La desconeguda amfitriona de les nostres
celebracions els seus camins relaxa.
La malaltia cruel, antiga, que secciona
la paraula follia, és de la paüra el galopar
sense fi: unicorn atàvic,
tu, confons les petjades al corredor sense
retorn.

Claudio Rizzi
Popocattopetl
Editorial Anthropos, 1989
Més sobre l'autor, ací
[Traducció del castellà feta per mi]

3 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

No sabem si la memòria ens recorda o no, i sempre serà massa tard quan ho sabrem.
Pel que fa a l'arc iris,tens tota la raó, però cal que deixem galopar l'imaginari.
Salut sempre.

M. Roser ha dit...

I si ens recorda que sigui els bons moments que hem viscut...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Pense que la memòria no recorda, és el record.
Gràcies pels comentris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada