JOSEFA CONTIJOCH, Les lentes il·lusions
La majoria dels insectes
-m'explica l'entomòleg-
tenen vides difícils,
no poden parar quiets,
el seu termini és curt
i per poquet que badin
una mà els extermina
o els arrenca les ales
o els deixa capgirats sobre la sorra.
Són, doncs, com els records:
neixen, van per la vida
amb una selva closa a les espatlles:
de vegades, enutgen
perquè eixorden o piquen
fins que els arriba el trànsit.
Mentre els dura l'alè, però, brunzegen.
La memòria, un eixam,
un formiguer de cendres.
Com un diamant trist
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací
4 han deixat la seua empremta:
Doncs està bé això de comparar els insectes amb els records, perquè aquests darrers de vegades també piquen...
Bon cap de setmana.
És que la memòria és un formiguer de records, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Pobres insectes, pobres records.
Pobres, pobres, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada