EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 12 d’abril de 2016

NOU POEMA AMB DATA (LXXVI): 11 D'ABRIL

(Imatge de l'autora retocada per mi) 
Mentre òbric els ulls en la fosca
atura’m les mans darrere del cos,
però sobre el rostre i vora el pit, respira’m.
Toquem-nos sense a penes tocar-nos.
Abisma’m.

Francesca Cricelli
Repátria 
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora ací i ací

[Traducció de Joan Navarro]

11 APRILE // Mentre spalanco gli occhi nel buio / arrestami le mani dietro al corpo, / ma sul viso e vicino al petto, respirami. / Tocchiamoci senza sfiorarci. / Inabissami. 

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un amor subtil, delicat...Il·lumina la fosca!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí, un amor ben subtil.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Calpurni ha dit...

Sí, un amor ben subtil.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada