 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Hajau dolor de la dolor de mi.
(A. March)
No em dol ni la dolor ni em dol el no
tenir dolor de mi, que em dol aquest
treball de sobreviure'm. M'escomet
el jo desconegut de qui tinc por.
No em dol la mort ni em dol el no morir,
que em dol aquest silenci que xerrica,
que m'eixorda i s'enduu, de mica en mica,
ben ordenadament, el que vull dir.
No em dolc, serenament, i em dolc, també;
milers de mots no poden dir com sé
que sóc. Res més. Un vespre qualsevol
em collireu de terra en un vers clar.
Un vers desconegut. Si us cal plorar
sabreu de tota la dolor que em dol.
Jacint Sala i Codony
Cants de cada vegada
El cingle, 1985
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
És difícil saber com som, per això de vegades tenim por de nosaltres mateixos...
Bon vespre, Jesús.
més encara al final, quan es diu el veredicte.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada