EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 11 d’abril de 2016

[DAVANT MEU,...]

(Imatge pròpia)
Davant meu, pàl·lid, un color, 
vanitat de nous dies sense 
fronteres, enfonsa un punyal 
al cor d'acer que acobla, viu, 
les simpaties dels contraris. 

Núvols, creieu en les històries 
que vaig narrar-vos a l'estiu, 
entre magranes de vocals 
amb llur alè ple de verins. 

Unim els llavis, és plaer 
d'un mar sublim; les llunes baixen 
per tal de moure la gran joia 
d'aquells moments fets d'aire sòlid.

Miquel de Renzi
Les sales d'espera
Edicions del Mall, 1981
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els núvols van i venen i passen de llarg de les històries...
Bona vesprada, Jesús.

Calpurni ha dit...

Però de vegades porten tempestes, d'altres, només color.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Calpurni ha dit...

Però de vegades porten tempestes, d'altres, només color.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada