 |
(Imatge pressa de la xarxa) |
com una campana
dolorosament badada,
que és portada a fondre de nou.
I és llavors quan aboquen
el fos metall al motle nou,
que en enretirar-lo,
fastuós homicidi
o miracle imprudent,
reapareix, idèntic,
el mateix clavill.
Alexandre Navarro
El tren i la torre
Onada Edicions, 2015
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Quan l'amor es trenca, segur que fa el mateix so que aquesta campana esquerdada, desafinat...La campana segur que es pot reconstruir, però l'amor!!!
Bon vespre, Jesús.
Els clevills són difícils de curar.
Els clevills són difícils de curar.
Cal un bon "mestre artesà" per a curar les ferides de l'amor.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada