 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La certesa de tu no m'abandona,
viu en objectes compartits que havíem
estimat molt i que jo estimo encara,
foteses de no res que m'acompanyen
ara que tu te n'has anat per sempre.
Tot és or a la gerra dels silencis
i escreix de tu si tanco els ulls per veure't.
Distant com ets i ja irrecuperable,
no deixaràs d'acompanyar-me sempre
en allò que estimàvem com si fos
una part de nosaltres, tal vegada
la part més clara, íntima i senzilla.
la part més clara, íntima i senzilla.
Miquel Martí i Pol
Llibre d'absències, 1984 (dins de Poesia completa)
Edicions 62, 2010
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Moltes coses ens poden recordar la persona estimada, una cançó, un objecte compartit, un poema...I aquest record, sempre ens farà companyia!
Bon Sant Jordi, Jesús.
Tens raó, la cosa més nímia ens pot fer recordar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada