 |
| (Imatge de l'autora retocada per mi) |
Mentre òbric els ulls en la fosca
atura’m les mans darrere del cos,
però sobre el rostre i vora el pit, respira’m.
Toquem-nos sense a penes tocar-nos.
Abisma’m.
Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
[Traducció de Joan Navarro]
11 APRILE // Mentre spalanco gli occhi nel buio / arrestami le mani dietro al corpo, / ma sul viso e vicino al petto, respirami. / Tocchiamoci senza sfiorarci. / Inabissami.
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Un amor subtil, delicat...Il·lumina la fosca!
Bon vespre, Jesús.
Sí, un amor ben subtil.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Sí, un amor ben subtil.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada