 |
| (Mediterrani. Imatge pròpia) |
recordar-te era percebre l'olor frescal de la primavera
avançar de valent
descobrint en cada detall sobrer
un món nou poblat de formes sorpreses
assistir a un diluvi de pans i peixos
inundant carrers
recordar-te era tastar una perllongada profecia
creuar oceans i universos
escriure amb la ràbia dels pares
que van perdre la guerra
l'aroma salabrós del vent
recordar-te era alçar diàriament estendards
un Mediterrani sencer
àmplia avinguda lluent
plena de músiques de dimensions desconegudes
poblar de carn barrancs i pinedes
bancals
insòlites ermites com un mocador blanc
cingleres i grutes on la mar trencava ones
recordar-te era enregistrar dins l'ànima
enquimerades llavors de l'avenir
l'aiguaneix de l'eterna joventut
sentir ben al costat ferro roent esborrant
les més denses desgràcies de la terra.
Miquel López i Crespí
Perifèries
Ed. Aguaclara, 2001
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Tenim un fantàstic Mediterrani i els seus entorns, per recordar tot el què no volem oblidar...
Preciosa foto.
Bon vespre, Jesús.
De vegades les més belles imatges porten també tristos records. Quina llàstima!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada