EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dilluns, 9 de gener de 2017

A FREC DE LA DESESPERANÇA

(Mediterrani. Imatge pròpia)
A FREC DE LA DESESPERANÇA

recordar-te era percebre l'olor frescal de la primavera  
avançar de valent  
descobrint en cada detall sobrer  
un món nou poblat de formes sorpreses  
assistir a un diluvi de pans i peixos  
inundant carrers  
recordar-te era tastar una perllongada profecia  
creuar oceans i universos  
escriure amb la ràbia dels pares  
que van perdre la guerra  
l'aroma salabrós del vent 
recordar-te era alçar diàriament estendards 
un Mediterrani sencer
àmplia avinguda lluent 
plena de músiques de dimensions desconegudes 
poblar de carn barrancs i pinedes
                                                   bancals 
insòlites ermites com un mocador blanc 
cingleres i grutes on la mar trencava ones 
recordar-te era enregistrar dins l'ànima 
enquimerades llavors de l'avenir 
l'aiguaneix de l'eterna joventut 
sentir ben al costat ferro roent esborrant 
les més denses desgràcies de la terra.

 Miquel López i Crespí
Perifèries
Ed. Aguaclara, 2001
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Tenim un fantàstic Mediterrani i els seus entorns, per recordar tot el què no volem oblidar...
Preciosa foto.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

De vegades les més belles imatges porten també tristos records. Quina llàstima!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada