 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Els alquimistes
i poetes d'Al-Andalus
consideraven la Terra
l'encarnació d'una dona
que era la Lluna
i els mamelucs eren
un cos format per esclaus
que assoliren el poder a Egipte,
que sis segles més tard
serien derrotats per Napoleó
i els quals no foren exterminats
fins a començament del XIX,
en iniciar-se la davallada
de la Sublim Porta o la Porta,
nom del palau del gran visir
dels soldans a Constantinoble
i denominació aplicada
al govern de l'Imperi otomà
i al seu aparell d'estat.
De seguida una desena
de xicots van sortir de l'era
de la masia abandonada
i n'esperaren una resposta.
Bo i dret sobre les dues cames
vora unes herbes glauques,
oh lector, t'acabes de deixondir!
Carles Hac Mor
No em cap al cap
Ed. Perifèrics / Baltar, 2000
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquests alquimistes i poetes, tenien molta imaginació...
Bon vespre.
Molta, molta, M. Roser.
Gràcies pel cometari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada