 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
VII
Cinc de gener i les sabates buides
de tu.
Només un mail trenca el matí
com un discurs de palla universal
que em distrau l’efecte de l’alprazolam.
Demà, sense ganes, vaig a Madrid.
En quin cantó o taula de marbre
oblidaré el teu tacte d’orquídia,
la llum dels teus llavis que m’ha encés
una estació nova de cireres?
Queda’t amb la dignitat que albire
des de les meues pupil·les d’herba.
Marisol González
Contratemps
Ed. Germania, 2014
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Ai, que s'ha descuidat de posar les sabates al balcó...
Bona nit de Reis, Jesús.
És que n'hi ha Reis que fan patir.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada