EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 15 de gener del 2017

POEMA AMB DATA: ALBA DE LLUNA 15-1-1991

(Imatge pròpia)
ALBA DE LLUNA 15-1-1991 

Bastaria sols un mot per fer més digne el món.
I nosaltres no som res si no som paraules,
crits esberlats a l'alba,                       
                                 crineres altives
de l'amor i la desesperança.
S'arbra el món.
                         S'esgoten les respostes. 
Sols un callat fresseig de versemblança 
m'habita aquestes mans corglaçades 
per un hivern que ens ha tornat a agafar nus com sempre. 

Bastaria un sol mot per fer més humana l'existència. 
L'home, aquest àngel caigut amb mans ferides          
            i encadenades, 
serva, entre aquest gran escenari de les vanitats, 
íntima compareixença de signes i esperances, 
l'antic desig de captivar la rosada i saber-se. 
I no és res si no és paraula.
         I no és res si no és un raig de síl·labes 
entre la nit urgent i desolada dels dies i els segles. 
Mentrestant, ara sols em calen un pocs anhels 
per conéixer-me
                           i respirar-me  
i acompleixo en ells la meua més alta perseverança:
                  viure, mot.
                               Combat.
Sols això em cal per preservar-me.
                           I basta.

Manuel García Grau
Els signes immutables
Ed. Bromera, 1991
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Alguns mots trobaríem per fer més digne el món, amor, justícia, amistat...
Una foto preciosa, espero que l'ocell arribi fins la lluna i ens expliqui quina sensació ha tingut!
Bon vespre, Jesús.

novesflors ha dit...

Un poema preciós. La teua foto, també molt bonica.

Calpurni ha dit...

Hi ha paraules precioses que fan el món preciós. Tant de bo tothom les trobara i utilitzara.
Gràcies a les dos pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada