EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dissabte, 21 de gener de 2017

ÀVIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Àvia

Per quina artèria de silencis es dessagna
el llenguatge? Quina ventada
arremolina pinassa i paraules
a les cunetes fondes
del mai més?
Baixant quines escales vas perdre
aquell adjectiu de cristall
que tan bé t’ajustava a la veu?
Somrius amb el posat dòcil
i semicaigut de la flor de l’acàcia
que s’ha descuidat l’aroma en desprendre’s
de la branca més alta de l’arbre estimat.
Avui que has perdut el teu propi nom,
sola a la fi com un llac sense barques.


Gemma Gorga
Mur
Ed. Meteora, 2015
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Les mans arrugades d'una àvia diuen molt de com ha estat la seva vida, segur que han acariciat, han treballat i ara a la seva vellesa, tenen una bellesa tendra i entranyable...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La bellesa dels anys!!!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada