("Escola d'Atenes" de Rafael, retocada per mi) |
A Olegari Gonzalo.
d'Atenes, mireu com els funcionaris
del coneixement operen sobre l'esperit
dels alumnes, una inquietud de rutines,
la taula humiliada pels anys de la fusta.
Mireu l'aspecte d'este bon home,
pare de família i responsable, com des de
la seua humanitat d'universitari gris
l'ensenyament s'ha convertit en inèrcia
adquirida, ambrosia per a buròcrates
cansats, un bon lloc per a jubilar-se.
I per les portes de l'Escola surten
les grans personalitats de la cultura,
la cantarella dels últims filòsofs pagans.
Tots aquells que donaven llum
al pensament, fidelitat a les entranyes,
constància d'este llumínic pati
de fruites interiors que és la vida,
jurisprudència fins i tot divina.
Però ara Atenes s'ha convertit
en un ermàs, les molses verdoses
s'escampen per les columnes
del coneixement i l'ortodòxia
del poder s'imposa: són els nous
temps que Justinià ha iniciat.
I les portes romanen tancades,
i la filosofia esmorteïda entre
la pols i els enderrocs del palau.
EL cant de l'heretge
Ed. Brosquil, 2002
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Una escola de cultura filosòfica , perduda en el temps, i en els dominis d'algun tirà...
Bon vespre,Jesús.
Quan es tanca una escola es comet un crim.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada