 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Com l'espiga latent que dins el gra
de blat, eixorc encara, amb poca pressa
pugna per madurar, i, persistint contra
l'aranya, la gelada i el pagès,
absorbeix l'aigua excessiva d'abril
de tal manera que després, robusta,
acaba desplegant-se erecta i surt
per fendir i per xuclar l'aire i la llum
des de dins, afuada per la gola,
així la bala accedirà al teu cor.
Sebastià Alzamora
Aula de Poesia de la Universitat de Lleida, 2005
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
No sé que dir-te, però la comparació entre el gra de blat i la bala, no la trobo molt afortunada...
Bona nit, Jesús.
No ho sembla però el final és impactant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
El dolor de l'amor, o morir per amor, o morir de desamor? L'important és que sigui. Ja m'agradaria que una bala com aquesta accedís al meu cor alguna vegada.
Publica un comentari a l'entrada