 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Ara estic sol a la casa que recorda els teus rastres.
Al llit es desunfla la marca del teu cos,
has deixat arrugues al coixí, geografia d'uns somnis
i un llençol entreobert.
Fa olor de sol en un café, tranquil·litat, comença un dia.
La catifa té el pas dels teus camins i un eco del teu nom
perdura entre els objectes, la casa ha crescut com a nosaltres.
La pintura acumula les traces de l'esguard i un silenci de veus
recorre habitacions. S'envolen les cortines amb els colors d'abril.
Per a quan tornes, he deixat a la porta un bes i una presència,
he eixit a passejar una vesprada amb arbres.
T'he deixat un amor en els envans dels ulls; en el sostre, un espill
de pensaments i llums.
I una carta de gestos en la taula parada; t'espere en el sopar
aquell tacte de boques unides per un sostre.
La gronxadora quieta; un desendreç de llibres; a les parets, memòria,
felicitats d'avui en la bústia dels dies.
Rafael Casanova
Geografia de les veus
Tabarca llibres, 2015
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quan torni tindrà una sorpresa molt agradable amb tantes coses boniques que trobarà, fetes amb amor...M'agrada el poema!
Bon vespre, Jesús
Quina delicadesa de poema!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada