(El pas de la llacuna Estigia, Joachim Patinir. Museu del Prado) |
AUTO D'AFE
a mon pare, in
memoriam
Hay
golpes en la vida, yo no sé
César
Vallejo
Adés
jo creia en el Veda
en
Belcebub i en Deumèu
cos
a cos com si fos Leda
mon
gentil cor de pigmeu
Com
vaig perdre la vereda
vertical
de l'himeneu
si
no vaig besar el Pare da-
vall
l'olivera del sèu?
Si
no vaig fugir la cleda
negant-lo
com fariseu
per
què eixa llar ja no enreda
el
pas dubtós del meu freu?
Plogué
i girà la moneda
no
sé caigué el gran carreu
toument
i en quedà la queda
illegible
de la Seu
Ara
sols crec en la Veda
fondíssima
del Leteu
on
pels cabells de l'arbreda
nu
i furtiu de cap i peu
faig
la ruta de la seda-
ició
final cap Ateu
En revista sèrieAlfa a cura de Joan Navarro
Més sobre l'autor, ací
[En aquest enllaç hi ha traduccions al castellà i al francés fetes per l'autor: https://seriealfa.com/alfa/alfa50/PCiscar.htm]
2 han deixat la seua empremta:
No l'entenc gaire, em sembla que no estic a l'alçada... Sembla que algú ha deixat de banda les seves creences o les ha canviat per unes altres.
Bona vesprada, Jesús.
Quelcom paregut, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada