 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
El
cor té les arrels clavades a la terra de les petjades. El dia sempre
es lleva amb curiositat d'observar..., contempla el soroll brut de
motor que fa una moto, i tot seguit es concentra minuciosament en el
batec continuat de les hores que marca el rellotge a la paret. Tot ho
mira amb els seus ulls inquiets, plens d'impaciència. Talment és
com si tot li arribés de nou..., com si tot això del dia, el soroll
brut i les hores fos una descoberta científica històrica. El cor,
que té les arrels clavades a la terra de les petjades, això ja ho
sap i mai s'ha preocupat d'aquestes foteses. Perquè el cor treballa
vint-i-quatre hores seguides, mai descansa, però no es queixa, treu
la cara i creix per dins i mou els fils entortolligats de les
artèries..., sovint mou els fils d'un laberint anomenat vida.
Marc Freixas
Damunt les passes
El Petit Editor, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquest cor té les arrels clavades a la terra, segurament a les petjades que ha deixat un altre cor...
El cor, el rellotge , la moto, tot plegat batecs sincronitzats, però el cor és l'únic que no pot deixar de bategar!
Bon vespre, Jesús.
Les té ben clavades en terra, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada