EMPREMTES

Els poetes són homes que han conservat els seus ulls d'infants. LEÓN DAUDÉT

dimarts, 10 de juliol de 2018

POEMA AMB DATA (CIV): CIUTAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CIUTAT

Plovisquejava, per això, segurament,
a les vint quaranta-cinc del capvespre
del dia deu de juliol de dos mil tretze
aparegué rarament la foscor.
Tots els carrers semblaven fantasmagòrics.
Les ombres eren com si dormitaren,
només despertaven amb el fulgor dels fars dels cotxes.
Els conductors impacients s'aturaven junt els semàfors.
En una majoria dels edificis
a les finestres tampoc no es veia els llums.
Algun rètol lluminós de magatzems parpellejava.
Les façanes de les cases tampoc no havien encès els llums.
El bus semblava un poderós elefant entorxat
en l’asfalt mullat dels carrers.
La ciutat de València feia pensar com si estiguera
amenaçada per un raid aeri; només faltava una sirena que udolara
perquè els ciudatans s'amagaren als refugis imaginats.
Semblava un ambient de guerra virtual, o de misèria.
La causa no era un tallament elèctric per problemes tècnics.
Simplement, era la maleïda crisi.

                                Albert Hernàndez i Xulvi
Dins Entre mots i versos
Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2016
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La crisi ha amagat un meravellós capvespre...No era pas hora de foscors , encara!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

L'estiu amb pluja és un estiu diferent.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada