 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
CIUTAT
Plovisquejava, per això, segurament,
a les vint quaranta-cinc del capvespre
del dia deu de juliol de dos mil tretze
aparegué rarament la foscor.
Tots els carrers semblaven fantasmagòrics.
Les ombres eren com si dormitaren,
només despertaven amb el fulgor dels fars
dels cotxes.
Els conductors impacients s'aturaven junt els
semàfors.
En una majoria dels edificis
a les finestres tampoc no es veia els llums.
Algun rètol lluminós de magatzems
parpellejava.
Les façanes de les cases tampoc no havien
encès els llums.
El bus semblava un poderós elefant entorxat
en l’asfalt mullat dels carrers.
La ciutat de València feia pensar com si
estiguera
amenaçada per un raid aeri; només faltava una
sirena que udolara
perquè els ciudatans s'amagaren als refugis
imaginats.
Semblava un ambient de guerra virtual, o de
misèria.
La causa no era un tallament elèctric per
problemes tècnics.
Simplement, era la maleïda crisi.
Albert Hernàndez i Xulvi
Dins Entre mots i versos
Publicacions de la
Universitat d’Alacant, 2016
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
La crisi ha amagat un meravellós capvespre...No era pas hora de foscors , encara!
Bon vespre, Jesús.
L'estiu amb pluja és un estiu diferent.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada