EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 13 de juliol del 2018

TREMOLOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TREMOLOR

Tots els cossos duen, apariada,
la seva dissolució,
com la ment corrompuda en cent mil fraus,
els estómacs plens de rots i viandes
o els pèls, rullats i blancs,
del semaler adormit.
Hem envellit, plegats.
I ara el malson ens fibla abans de jeure.
Però aquí estimem el tràngol sinuós
i els finestrals que s’obren
cap a una conversa sol·lícita i austral:
els pits enfora, la gropa alçada
i la remor dels foscos rapinyaires
amb el te fumejant al capdavall.
Tal vegada –¿qui sap?–
en l’última alenada compartirem
aquesta decadència extrema;
i per tu ja no serà sobrer,
ni cínic,
parlar d’amor etern.
Oh, l’amour n’est rien s’il n’est pas de la folie,
digué l’enginyer a madame Chauchat.
Prou saps, però, que ells
–els de l’infern
ens miraran de cua d’ull
tot invocant la norma
i el concordat poruc.
I que enllà, de nou,
colgada d’una neu concisa i resplendent,
sentiran la ira dels cecs abans de néixer.
Car la felicitat no és un do,
sinó un dret.

Per això ens odiem,
voluptuosament,
els uns als altres.

Lluís Calvo
Al ras
Perifèrics Edicions, 2007
Més sobre l'autor, ací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Estic d'acord que tots tenim dret a ser feliços...Però, ai las, no sempre es compleix!
Bona vesprada, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sembla complicat però no tenim més remei que intentar ser feliços.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada