TREMOLOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TREMOLOR

Tots els cossos duen, apariada,

la seva dissolució,

com la ment corrompuda en cent mil fraus,

els estómacs plens de rots i viandes

o els pèls, rullats i blancs,

del semaler adormit.

Hem envellit, plegats.

I ara el malson ens fibla abans de jeure.

Però aquí estimem el tràngol sinuós

i els finestrals que s’obren

cap a una conversa sol·lícita i austral:

els pits enfora, la gropa alçada

i la remor dels foscos rapinyaires

amb el te fumejant al capdavall.

Tal vegada –¿qui sap?–

en l’última alenada compartirem

aquesta decadència extrema;

i per tu ja no serà sobrer,

ni cínic,

parlar d’amor etern.

Oh, l’amour n’est rien s’il n’est pas de la folie,

digué l’enginyer a madame Chauchat.

Prou saps, però, que ells

–els de l’infern–

ens miraran de cua d’ull

tot invocant la norma

i el concordat poruc.

I que enllà, de nou,

colgada d’una neu concisa i resplendent,

sentiran la ira dels cecs abans de néixer.

Car la felicitat no és un do,

sinó un dret.

Per això ens odiem,

voluptuosament,

els uns als altres.

Lluís Calvo

Al ras

Perifèrics Edicions, 2007

Més sobre l'autor, ací