 |
| (Imatge pròpia) |
No pas la bellesa de la
boira
que t’encimbella com un déu
per damunt del món que tapa,
la boira que rellenta cants gregorians
vora monestirs de severes sandàlies,
que t’encimbella com un déu
per damunt del món que tapa,
la boira que rellenta cants gregorians
vora monestirs de severes sandàlies,
sinó la bellesa de la
boira
que confon homes i oliveres,
la que trabuca, torba i rumia
amb el gebre humit del dubte,
la que a les nits fredes de cor calent,
de les petites passions
i les modestes angúnies,
en fa un sol tel que amara d’incertesa.
que confon homes i oliveres,
la que trabuca, torba i rumia
amb el gebre humit del dubte,
la que a les nits fredes de cor calent,
de les petites passions
i les modestes angúnies,
en fa un sol tel que amara d’incertesa.
Josep M. Sala-Valldaura
Coordenades
Adia Edicions, 2018
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'encanta aquesta boira, que amb el fred de l'hivern amaga incerteses...És tan misteriosa!
Bon vespre, Jesús.
Perquè la boira sempre amaga secrets.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada