(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
BALADA
At night, alone, I marry the bed
ANNE SEXTON
Avui has llegit en una veu tan alta
“at night, alone, I marry the bed”
que has creat un oblit, persiana
verda
tallant-te el pas dels reflexos del
vidre
sobre la pell fràgil de la memòria.
Albire el far, alone, de cada
port,
d’on ixen els vaixells a les ciutats
que mai coneixerà més que pel nom
i enyore el nom que enyora i imagine
olors que s’imagina que l’envolten.
Entreveig els acords de la balada
sentida hui en una veu tan alta
remoure’s contra l’aigua del seu
llit
on tornen els vaixells de les
ciutats.
Àngels Gregori i Teresa Pascual
Perifèrics Edicions, 2011
2 han deixat la seua empremta:
La memòria té una pell tan fràgil que fins i tot un reflex la pot travessar i fer que alguna cosa que entorem, caigi en l'oblit...
Bon vespre, Jesús.
La memòria de vagades juga males passades.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada