EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 28 de febrer del 2020

VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…

Vint flors brodades amb constància, 
entre cançons i puntes de coixí, 
fins a la darrera claror del dia, 
quan les cavalleries es recullen, plegades.
Vint flors sostretes als esguards 
cobejosos del sexe jove esclatant, 
entre el cant dels grills i l’ombra 
trontollant de l’òliba que s’amaga.

Els teus vint anys han estat 
vint salvatges flors, avui collides 
per libar-ne el nèctar a la bresca 
del luxuriós eixam ciutadà. 

Francesc Parcerisas
Vint poemes civils
Ed. Ariel, 1967
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Cadascú estima allò que li ve de gust...
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

Imagine que serà una estima per dolor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada