(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I vindrà un dia
vestida de negre setí
per donar-te a provar
el tast més amarg,
i amb llàgrimes de sofre
creuràs redolar els còdols,
els versos perduts,
la clau que obri tots els panys,
-sí, aquella, ja saps
la d’Estellés-
i allà, al llindar del camí,
on ja no és possible el retorn,
veuràs que l’esquinçat vel
de les hores vençudes
s’esfilagarsa sense remei,
i clouràs els ulls,
i discretament cridaràs
la dolça calma que encercla
el glop més blau.
Joana Navarro
L'espiral del crit
Babilonia Edicions, 2014
2 han deixat la seua empremta:
I aquest dia, quan cloguis els ulls, t'encerclarà la calma...
Fa uns quants anys, que conec la Joana!
Bon vespre, Jesús.
És una llàstima que Joana últiment no es prodiga en poesia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada