PLANTILLES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLANTILLES

Aquestes ja t'han quedat petites. Hi
passo els dits i toco la planta dels
teus peus, el negatiu d'un temps en
què sempre érem junts i els dies que
viuràs quan jo desaparegui. Un futur
que modela l'ortopèdia, la gravetat
que t'ha fet caminar estrany als meus
passos. Trepitja els meus fracassos
com si fossin graons d'una sapiència
antiga, perquè són el bagul que sempre
podràs vendre al traginer que passi.
Digues que la clau l'has perduda, que
et paguin pel seu pes; si troben que és
lleuger dius que són mapes i si el troben
pesant que són gemmes precioses.  I després
ves-te'n lluny, camina fins els cims. Regala
una moneda de perdó.  Tot el que donis
et durà més lluny.

Anna Aguilar-Amat

Música i escorbut

Edicions 62, 2002

Més sobre l'autora, ací i ací