EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 22 de novembre del 2020

EL OTRO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL OTRO

Nosotros, los sobrevivientes,
¿A quiénes debemos la sobrevida?
¿Quién se murió por mí en la ergástula,
Quién recibió la bala mía,
La para mí, en su corazón?
¿Sobre qué muerto estoy yo vivo,
Sus huesos quedando en los míos,
Los ojos que le arrancaron, viendo
Por la mirada de mi cara,
Y la mano que no es su mano,
Que no es ya tampoco la mía,
Escribiendo palabras rotas
Donde él no está, en la sobrevida?
---
Nosaltres, els supervivents,
A qui devem la supervivència?
Qui es va morir per mi en l’ergàstul,
Qui va rebre la bala meua,
La per a mi, en el seu cor?
Sobre quina mort estic jo viu,
Els seus ossos quedant en els meus,
Els ulls que li van arrancar, veient
Per la mirada de la meua cara,
I la mà que no és la seua mà,
Que no és ja tampoc la meua,
Escrivint paraules trencades
On ell no hi és, en la supervivència?


Roberto Fernández Retamar
Més sobre l'autor, acíací

[Traducció pròpia]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ostres Jesús és força tètric aquest poema...
Bon vespre i bona setmana.

Calpurni ha dit...

Sí. Cal posar-se en lapell de l'altre que mor injustament.
Gràcies pel comentari.
Salut ipoesia!

Publica un comentari a l'entrada