(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PRIMERA LLUM
De la tenebra vens en llum no usada,
flama invisible que no destrueix
i és,
foc latent que latent escalfa
i encén la cendra morta
en la tenebra nostra,
perquè a aquesta tenebra venç i em mostra
el foc negrum que escrosta
silent, com un escalf absent,
aquesta meva nova llum
incendiada,
ombra de llum
vora la teva llum arrecerada
Txema Martínez
Maria
Ed. Proa, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No sé si la llum i la flama poden sortir de la tenebra...la llum, sempre provoca alguna ombra!
Bon diumenge, Jesús.
Sempre vivim entre ombres i llums.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada