EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 25 de novembre del 2020

GEL

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GEL


davallada
escuma d’onada que esdevé calç
boira que gosa amortir el sol
ulls clucs
sol que fumeja el vapor d’una bogeria
la teva absència

el què, el qui, el com, el cuc
que neix de la carn podrida
que tot arreplega

només ossos, només restaran els ossos, 
de la calç, de les onades, que arriben sense aigua a la platja,
eixutes, no vull les meves llàgrimes

s’han acabat les mancances





Carlos Paniello Barcelona

Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Tan bonic que és el gel i quan es va fonen com l'escuma...
Una absència que, que posa fi a unes llàgrimes, potser d'un mal record!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

També hi ha records que et gelen.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada