(Imatge no identificada presa de la xarxa)
GEL
davallada
escuma d’onada que esdevé calç
boira que gosa amortir el sol
ulls clucs
sol que fumeja el vapor d’una bogeria
la teva absència
el què, el qui, el com, el cuc
que neix de la carn podrida
que tot arreplega
només ossos, només restaran els ossos,
de la calç, de les onades, que arriben sense aigua a la platja,
eixutes, no vull les meves llàgrimes
s’han acabat les mancances
Carlos Paniello Barcelona
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Tan bonic que és el gel i quan es va fonen com l'escuma...
Una absència que, que posa fi a unes llàgrimes, potser d'un mal record!
Bon vespre, Jesús.
També hi ha records que et gelen.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada