(Imatge pròpia)
Dus tot el dolor del temps
imprès en les línies de la mà,
caminant.
A la vella sendera
no hi trobaràs remeis
tan sols àngels invisibles
que barren el pas, a sol ponent.
La llum retalla el serrat d’enllà —
reprodueix el so del pensament.
(I quina deu ser l’onomatopeia
del silenci?)
Antoni Clapés
Riu brogent
AidA Edicions, 2021
2 han deixat la seua empremta:
A les línies de la mà també si duen escrrites les coses bones de la vida...Aquests angels invisibles són una mica entremaliats...
Suposo que el silenci no en deu tenir cap d'onomatopeia!
M'agrada molt la foto.
Bon vespre, Jesús.
Jo també crec que el silenci no ha de tenir cap onomatopeia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada