(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El passeig ha quedat buit
i ara només contemplo la presència constant de l’aigua
i em sorprèn la rapidesa amb què marxa pel canal.
Desestimaré la companyia
per meravellar-me avui de la solitud
del setè dia
de la música a quarts d’onze fora el temple.
Alguna cosa ha fet perdurar el somni
que condueix l’aigua.
Esperaré el temps de veure el mar
encara que en senti la proximitat.
Joana Maria Mallol
On és Saorsa
AdiA Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Molt bonic aquest poema i també la foto del poblet...Si segueix el riu aviat arriarpa al mar!
Bon vespre, Jesús.
El riu és un bon camí cap ala mar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
La solitud meravella els ulls de qui s'hi lliura el setè dia i espera el mar... On sap que arribarà... Gràcies per la bellesa i l'esperança que ens transmets.
Publica un comentari a l'entrada