(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DIC: que el riu que baixa i s’endú
fulles som tu i jo. Que l’amor no és raó, és gana
calenta i la tragèdia inicial és que res no ens és refugi.
DIUS: que l’home llop habita els temples
desfasats, que són les runes les que
aguanten i apuntalen aquest viure
exactament desubicats: al lloc de l’altre.
DIEM: món sempre que volem dir por.
per tant diem i així refem el camí llarg
traçat violentament per les formigues
i les llargues Dinasties que han dut glòria
i escarabats a aquest món d’ara que no és nostre.
Max Codinach Sendra
Els angles del vent
Viena Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Jo, tu, nosaltres...Està bé això d'utilitzar els verbs per a fer poemes, és com conjugar l'amor...
Bona setmana, Jesús.
Molt bon comentari.
Gràcies.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada