(Imatge no identificada presa de la xarxa)
XII
el cant
desfulla l’arbre
de sofriments
hi broten lletanies
les branques són ocells
que es nodreixen amb les engrunes
d’un goig que ja no recordes
Corina Oproae
La mà que tremola
Editorial Segle, 2020
Més sobre l'autora, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Que bonic aquest poema...i és que el cant ens dona vida. Aquesta mà deu ser com la meva que tremola força!
Bon vespre, Jesús.
Els ocells sempre alegren la vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
" les engrunes/ d’un goig que ja no recordes": m'agrada molt!
Publica un comentari a l'entrada