(Imatge no identificada presa de la xarxa)
IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS
Mai no pensí que m'agradaria en l'edat gran el dringar del vent al reixat del llossar de fades, les faldilles de vellut de les quals agranarien la rosada de les peònies i els tramussos de la infantesa. Amb paràfrasi de Léonie Adams, el desig del meu cor és encara darrere del reixat d'una rosa de seda sobtada en la fulla erta de la meua vida no endevinada.
Pere Bessó
Post
Ed. EdictOràlia, 2021
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
La remor del vent fent moure les fulles i les flors i les falgilles de les fades, sempre és agradable!
Bon vespre, Jesús.
El vent inspira molts poemes, potser per la seua varietat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesua!
Publica un comentari a l'entrada