EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 9 de gener del 2023

IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS

 

Mai no pensí que m'agradaria en l'edat gran el dringar del vent al reixat del llossar de fades, les faldilles de vellut de les quals agranarien la rosada de les peònies i els tramussos de la infantesa. Amb paràfrasi de Léonie Adams, el desig del meu cor és encara darrere del reixat d'una rosa de seda sobtada en la fulla erta de la meua vida no endevinada.

 


 

 

Pere Bessó

Post

Ed. EdictOràlia, 2021

Més sobre l’autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La remor del vent fent moure les fulles i les flors i les falgilles de les fades, sempre és agradable!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El vent inspira molts poemes, potser per la seua varietat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesua!

Publica un comentari a l'entrada