EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 19 de març del 2010

TEMPS

El temps s’escola
per les amples escletxes
de l’existència.

Imatge: "La persistència de la memòria" (1931), Salvador Dalí

Publicat per Calpurni a les 20:42
Etiquetes de comentaris: , , , ,

2 han deixat la seua empremta:

Carme Rosanas ha dit...

tens raó, s'escola, a vegades sense que ens en adonem, el deixem escapar, com si no fos prou el que ja corre ell sol.

19 de març del 2010, a les 22:34
Helena Bonals ha dit...

S'escola com un rellotge de sorra trencat. M'agrada molt aquest poema.

20 de març del 2010, a les 14:36

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)