 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
quan el
Titànic es va enfonsar.
Hi havia un
fogoner, li deien Shine,
posava llenya
en la gran caldera.
Estava
menjant-se un plat de pèsols amb cansalada
quan de sobte
el plat se li'n va anar nadant.
Capità, diu,
estic menjant pèsols amb cansalada,
quan de sobte
se me'n va el plat nadant.
El Capità
digué: potser tens por?
Pensa, Shine,
en tot el que em deus!
Shine, tu seu
sobre el teu negre cul
i jo pose en
marxa les meues bombes.
Shine torna a
baixar i veu el fum,
i l'aigua li
arriba fins al ventre.
Capità, diu,
veig el fum
i l'aigua
m'arriba fins al ventre.
El Capità
diu: potser tens por?
Pensa, Shine,
en tot el que em deus!
Shine, tu seu
sobre el teu negre cul
I jo pose en
marxa les meues bombes.
Shine torna a
baixar i es gita,
però l'aigua
ja li arriba fins al mentó.
Capità, diu,
jo em gite,
i l'aigua ja
m'arriba fins al mentó.
El Capità
diu: potser tens por?
Pensa, Shine,
en tot el que em deus!
Shine, tu seu
sobre el teu negre cul
I jo pose en
marxa les meues bombes.
Capità, diu
Shine, tu sempre tens raó,
però aquesta
volta es paga amb la vida!
Shine es
lleva la camisa i no diu res,
es lleva la
camisa i bota per la borda.
El Capità
crida: Shine, no em deixes a l'estacada!
Ací tens cent
seixanta dòlars per a tu.
Lleva't la
camisa, Capità, diu Shine,
i bota ací
amb els taurons!
La filla del
Capità en coberta
tira el seu
sostenidor.
Shine,
estimat Shine, crida ella també,
la maneta al
sexe, les braguetes al coll.
Shine,
estimat Shine, no em deixes a l'estacada!
El meu sexe
blanc serà tot teu.
Shine diu:
no, moltes gràcies, no tinc temps,
per desgràcia
me n'he d'anar a casa, ma casa està lluny.
Shine segueix
nadant, nada com una anguila,
es troba una
balena pel camí.
La belena
diu: Shine, nades molt bé,
però si et
pille, t'engoliré.
Shine diu:
per mi!, si m'agafes,
i en un
santiamén s'havia esfumat.
A Washington
caigué com una bomba
que el Titànic s'hagués enfonsat.
Shine estava
assegut al cantó, escoltà l'esvalot,
convidà a una
altra ronda, estava ja prou borratxo.
Hans Magnus Enzensberger
L’enfonsament del Titànic
Edicions Alfons el Magnànim, 1993
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada