EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 8 de maig de 2013

POEMA AMB DATA (XXXVII): CANT XX

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El vuit de maig, quina sorpresa
quan el Titànic es va enfonsar.
Hi havia un fogoner, li deien Shine,
posava llenya en la gran caldera.
Estava menjant-se un plat de pèsols amb cansalada
quan de sobte el plat se li'n va anar nadant.
Capità, diu, estic menjant pèsols amb cansalada,
quan de sobte se me'n va el plat nadant.
El Capità digué: potser tens por?
Pensa, Shine, en tot el que em deus!
Shine, tu seu sobre el teu negre cul
i jo pose en marxa les meues bombes.
Shine torna a baixar i veu el fum,
i l'aigua li arriba fins al ventre.
Capità, diu, veig el fum
i l'aigua m'arriba fins al ventre.
El Capità diu: potser tens por?
Pensa, Shine, en tot el que em deus!
Shine, tu seu sobre el teu negre cul
I jo pose en marxa les meues bombes.
Shine torna a baixar i es gita,
però l'aigua ja li arriba fins al mentó.
Capità, diu, jo em gite,
i l'aigua ja m'arriba fins al mentó.
El Capità diu: potser tens por?
Pensa, Shine, en tot el que em deus!
Shine, tu seu sobre el teu negre cul
I jo pose en marxa les meues bombes.
Capità, diu Shine, tu sempre tens raó,
però aquesta volta es paga amb la vida!
Shine es lleva la camisa i no diu res,
es lleva la camisa i bota per la borda.
El Capità crida: Shine, no em deixes a l'estacada!
Ací tens cent seixanta dòlars per a tu.
Lleva't la camisa, Capità, diu Shine,
i bota ací amb els taurons!
La filla del Capità en coberta
tira el seu sostenidor.
Shine, estimat Shine, crida ella també,
la maneta al sexe, les braguetes al coll.
Shine, estimat Shine, no em deixes a l'estacada!
El meu sexe blanc serà tot teu.
Shine diu: no, moltes gràcies, no tinc temps,
per desgràcia me n'he d'anar a casa, ma casa està lluny.
Shine segueix nadant, nada com una anguila,
es troba una balena pel camí.
La belena diu: Shine, nades molt bé,
però si et pille, t'engoliré.
Shine diu: per mi!, si m'agafes,
i en un santiamén s'havia esfumat.
A Washington caigué com una bomba
que el Titànic s'hagués enfonsat.
Shine estava assegut al cantó, escoltà l'esvalot,
convidà a una altra ronda, estava ja prou borratxo. 

Hans Magnus Enzensberger
L’enfonsament del Titànic
Edicions Alfons el Magnànim, 1993
(Traducció de Karin Schepers i Teresa Pascual)

Més sobre l'autor, ací.

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada